(Article del company Toni Marí publicat en la darrera edició del Canfali Marina Alta).
La cultura i l’esport deurien anar sempre juntes de la mà perquè el resultat sempre és positiu. A Ondara hem tingut exemples d’aquesta relació i mai no ha passat desapercebuda per a la gent que es queda amb les intencions, amb els detalls, amb el fet mateix d’intentar-ho. L’últim exemple el vam tenir el passat divendres 19 d’octubre a l’Auditori Municipal. El grup de teatre All i Pebre d’Ondara va representar l’obra “Segle I” amb la finalitat de recaptar diners per a la U.E. Ondarense. En aquestos casos no caldria donar importància al fet perquè ell sol és important, millor dit molt important, i el poble ho deuria valorar així sense que ningú li ho haguera de dir. Però com que no estem acostumats a mirar-nos el nostre propi melic, la tendència sol ser moltes vegades la de criticar per criticar, sense adonar-nos de l’esforç que estan fent un nombre de persones d’Ondara pel bé del nostre poble.
Si anem per parts començaré per l’Ondarense. Aquest any un grup de joves s’ha posat al front del club per a dur endavant un nou projecte. Des del primer dia he escoltat comentaris que em sorprenen perquè en comptes de valorar el treball, pensar que és difícil estar al capdavant d’un club de futbol i que ells estan intentant fer-ho el millor possible, em venen a les orelles crítiques com que “no estan preparats”, “açò s’enfonsarà”, “no tenen ni idea”. Com que ningú és profeta a la seua terra tampoc deixem que ho siguen a Ondara. Estan tenint iniciatives per a recaptar diners, busquen recolzament econòmic allà on poden i han fet un equip, el de Primera Regional, amb jugadors majoritàriament d’Ondara. Però la gent continua sense veure més enllà que si són joves o no tenen experiència. Els hem de donar confiança, recolzament i, sobretot, preguntar-nos si nosaltres voldríem estar en el seu lloc.
El mateix dic amb el grup de teatre All i Pebre que per una nit va estar al costat de l’Ondarense. La gent que el forma és una enamorada d’aquesta manifestació cultural, el teatre, i és capaç de sacrificar nits i dies per a poder aprendre un paper i representar-lo davant de nosaltres. Uns dies els podrà eixir millor i uns altres pitjor però el que importa és que estan, que ho intenten i que fan que passem una estona agradable. Però, com sempre, hi ha crítiques i no les entenc. A més a més, hem de destacar que el grup està representant des de fa un temps obres escrites per un membre d’All i Pebre i això té molt de mèrit perquè s’ha de tindre originalitat, s’ha d’intentar tenir enganxat l’espectador i, a més, ha de fer riure si eixa és la intenció –que ho és. I crec que ho aconsegueix.
Així que som uns privilegiats a Ondara per estar rodejats de gent que, per amor propi, vol fer coses pel poble, ja siga en la vessant esportiva o cultural. Si aquests dos conceptes es relacionen el resultat és extraordinari i em remet al divendres 19 d’octubre. Desitge que la gent se n’adone del que té i que ho valore millor. Jo ja ho faig i per això dic que tenen el meu recolzament. Enhorabona pel treball que esteu fent tant al capdavant de l’Ondarense com a l’hora d’estar damunt d’un escenari. Per molts anys.
TONI MARÍ
06/11/07
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

0 comentaris:
Publica un comentari