L’Ondarense va començar la segona volta del campionat amb el ferm propòsit de conservar la categoria i el primer partit va servir per convèncer tot el món, afició, tècnic i jugadors que aquest objectiu no és cap utopia. L’encontre comença amb un atac constant per part de l’equip local, tal vegada amb la motivació extra per fer-ho bé davant del nou entrenador. El perill arribava de la mà d’Adri i Javi que corrien bé les respectives bandes i qualsevol intent de contraatac del Cullera era ben avortat per una inspirada defensa amb Mateo i Felipe. Fruit d’aquest domini arriba el primer gol: Kiko fa una treta de banda en llarg, Moll pentina i Adri, també de cap, remata en vaselina al fons de la xarxa. Com en tantes altres ocasions, l’Ondarense afluixà la marxa després del gol i el Cullera va anar estirant línies. El partit era travat i l’àrbitre no volia que se li escapés de les mans, assenyalant qualsevol falta. En una d’elles treta des de la lateral arribà el gol de l’empat ja que Aquilino, ahir porter per que Edu i Noguera complien respectives sancions per targetes, no mesurà bé l’eixida i el davanter se li avançà. Amb la igualada s’arribà al temps de descans.
La segona meitat començà també amb domini local. Els jugadors de l’Ondarense fallaren dues o tres rematades clares amb xuts defectuosos per culpa del lamentable estat del terreny de joc, provocant la desesperació del públic i dels mateixos futbolistes. Però en una d’aquestes, Marquet aconsegueix desfer-se dels seus marcadors amb un retall magistral i, des de mitja distància, col·loca el baló a l’escaire fent impossible l’estirada del porter. El deliri s’apoderà de grada i jugadors. Els darrers quinze minuts no estigueren exempts del nerviosisme que caracteritza la temporada que estan fent el locals quan el marcador els somriu, però el bon treball de contenció de tots, especialment de Mateo i Felipe en defensa i d’Ausias i Pedrito al mig de camp, donà els seus fruits i aquesta vegada el partit no se li escapà a l’Ondarense.
A la fi del partit el públic ovacionà l’equip i aquest correspongué des del centre. El planter ha volgut mostrar la seva satisfacció per el suport rebut per l’afició i mostrar-li el seu agraïment. En definitiva, tres punts d’or que esperem siguen l’inici de la remuntada.
La segona meitat començà també amb domini local. Els jugadors de l’Ondarense fallaren dues o tres rematades clares amb xuts defectuosos per culpa del lamentable estat del terreny de joc, provocant la desesperació del públic i dels mateixos futbolistes. Però en una d’aquestes, Marquet aconsegueix desfer-se dels seus marcadors amb un retall magistral i, des de mitja distància, col·loca el baló a l’escaire fent impossible l’estirada del porter. El deliri s’apoderà de grada i jugadors. Els darrers quinze minuts no estigueren exempts del nerviosisme que caracteritza la temporada que estan fent el locals quan el marcador els somriu, però el bon treball de contenció de tots, especialment de Mateo i Felipe en defensa i d’Ausias i Pedrito al mig de camp, donà els seus fruits i aquesta vegada el partit no se li escapà a l’Ondarense.
A la fi del partit el públic ovacionà l’equip i aquest correspongué des del centre. El planter ha volgut mostrar la seva satisfacció per el suport rebut per l’afició i mostrar-li el seu agraïment. En definitiva, tres punts d’or que esperem siguen l’inici de la remuntada.
0 comentaris:
Publica un comentari